dimarts, 21 de febrer del 2012

Meditar


Obrim un nou espai per a la meditació i el silenci. Per què meditar?

El motiu potser més urgent és que, en el context de les nostres vides, es fa molt present la velocitat a la que ens precipitem. A través d’ella ens deixem endur i s’escoren decisions, desitjos...

En l’espai ocupat i la velocitat del temps, molt sovint, l’única dinàmica que veiem possible és accelerar encara una mica més totes dues variables, intentant, així, aconseguir la pastanaga que sembla que s’amagui rera les fites.

Amb tensions a l’esquena, mal de caps, insomni, estrès, angoixa... l’únic que desitgem és trobar un moment per a la calma i la desconnexió.

Desconnexió? No serà que justament ens cal connectar?

Connectar amb la nostra respiració, que ens marca, a cada moment, el nostre propi ritme, que ens obre portes al cos. Ventre, mandíbules, mans... formigueig i sensacions corporals.

Connectar amb les nostres emocions que són la llenya que alimenta l’anhel de viure i la vitalitat.

Connectar amb un altre ritme mental, més lent, més clar, més focalitzat, més capaç d’acompanyar el cos i les emocions.

Deixant un camí obert per a descobrir què s’amaga rera el tràfec, el fer per fer o l'apatia.

Obrim aquest espai per a recuperar l’espai.

Obrim aquest temps per a deixar-lo esvair.

Una proposta per a fer néixer el silenci dins teu.


Nacho

dijous, 9 de febrer del 2012

Fragilidades


Almenaras solitarias sobre el barro,
corazas de latón.
Parabólicas de informaciones envasadas,
ropajes en serie.

¿Qué será de ese campo que se ara en silencio y emoción?
¿Qué será de esa frágil y valiente vulnerabilidad?

Enfrascados en costosos ideales por realizar,
almacenes de tantas ilusiones frustradas,
proyecciones de necesidades insatisfechas.

Respiración alta, entrecortada y rápida,
fast breathing.

En el pequeño espacio que se abre al atender a tu vientre,
en el notar el vaivén suave y constante de la respiración,
transgredes el sentir por todos compartido,
la tensión que, como un cebo, habita en tu quijada.

Relajando los labios y la lengua, quizás puedas paladear nuevas transgresiones.
Evocar emociones, emerger sonrisas, liberar la rabia, acoger el miedo…
Olvidando, por un breve tiempo, esa zanahoria repleta de promesas, alabanzas y mentiras.

Bienvenido.


Nacho