La quietud en la meditació

Potser el més obvi i visible en la no-activitat que anomenem meditació sigui la quietud d’aquell qui l’exercita.

Repòs quasi complet del cos i, també, de la dimensió mental. Atenció focalitzada en el present. Silenci.

Què entenem per quietud?

Quietud no és no fer res, sinó que, paradoxalment, es tracta de fer res. L’actitud envers la meditació és, assenyalant aquest matís important i contràriament a allò que podríem pensar d’entrada, molt activa.

És un posicionar-nos per a l’escolta. Escolta atenta del cos, de la ment i de les emocions, escolta d’un mateix i del que ens envolta. Una escolta en el present.

Les primeres vegades que ens asseiem per a aprendre acostumen a ser moments de neguit i, sovint, d’avorriment. Car en un temps com el nostre, en el que estem permanentment colpits per incentius i fites, el fet d’aturar-nos per a descansar, escoltar o perdre el temps pot no estar ben vist pels altres i, fins i tot, en el fons, per a nosaltres mateixos. Normalment el pensament ens truca tot exclamant la inutilitat de la meditació, utilitzant tot un conjunt de pensaments que ens permeten, si més no, distreure’ns mentre meditem. Els hauries que acostumen a envoltar-nos són el millor exemple d’aquestes distraccions.

Però la meditació no és una distracció o una evasió. És un entrenament constant i permanent. L’atenció continuada, la consciència en allò que hi ha. Demanda d’una focalització total, com la del funambulista convertit, ell i el fil que el sosté, en una única presència.

La quietud, per tant, implica un respirar, un posicionar-se corporal, un estar des d’allò emocional i una mirada atenta il·luminant una font interna que, tot i ser una fuga sense control al principi, va apaivagant-se per a transformar-se en un espai des d’on poder experienciar amb un altre pell.

Aquest espai, aquest situar-se davant del món, és la meditació en sí. Un espai, una actitud, una mirada, un respirar, un sentir, una presència que ens permet retrobar-nos amb un ser més pausat, més conscient de què ens amaguen les presses, els pensaments i els dictats del altres.