M'assec sobre el coixí. Les cames creuades, la cintura més alta que els genolls, la columna ben dreta, les mans al bressol.
Respiro...
Sóc conscient del terra, que em dóna suport. En ell descanso.
Respiro...
Noto la pelvis en tres dimensions. És una cavitat generosa que em recull com un bol. En ella reconec la meva feminitat: receptiva i amorosa. Des d'ella m'elevo lleugera, despertant la meva masculinitat: perseverant i focalitzada.
Respiro...
Sóc dos pols que es troben, canal que respira. Sóc silenci tendre i clar.
Lila (Mariona Puigferrat)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada